Després de més d'una dècada de creixement econòmic sostingut a Espanya, han arribat temps de vaques magres. Una intensa desacceleració econòmica és a sobre la taula i les cartes no auguren un futur gaire més optimista a curt termini. L'economia està estancada, el sentiment de famílies i empreses s'ha deteriorat i la preocupació pel comportament de l'euríbor substitueix el futbol en les converses de passadís.
Un sempre té l'esperança que en aquestes situacions l'economia sigui capaç de reconduir els seus recursos cap a les activitats més pròsperes. El dubte és saber veure quins són els sectors amb la butlleta guanyadora en una economia que conviu amb importants desequilibris, un euro encara fort i un finançament cada vegada més car i difícil d'aconseguir. La bonança econòmica dels últims anys ha vingut acompanyada d'excessos que --tard o d'hora-- havien de passar factura, com per exemple l'excessiva dimensió a què ha arribat el sector de la construcció, l'elevat endeutament del sector privat i un exagerat desequilibri exterior.
En aquest escenari, hi ha sectors als quals els espera un futur incert. El fet que l'epicentre del malestar econòmic es trobi en l'ajust dels immobles, posa en dificultats les empreses relacionades amb aquesta activitat. Així mateix, el final del finançament barat dels últims anys complica les coses a les empreses altament endeutades, així com a les que ofereixen productes que per adquirir-se acostumen a necessitar un finançament procedent de tercers. D'altra banda, el caràcter desinflacionista de la globalització sembla que ja s'ha acabat, juntament amb la convivència amb uns preus reduïts de les matèries primeres.
El recent retrocés del preu de l'energia no impedeix que aquest continuï sent elevat i situï en una posició incòmoda empreses molt dependents. La globalització també ha portat a l'escena comercial països amb mà d'obra barata, realitat que accentua els tradicionals problemes de competitivitat i perjudica les gammes baixes dels productes nacionals.
Els sectors més ben posicionats són els que tenen un caràcter més defensiu i que, en molts casos, es dediquen a cobrir necessitats essencials. D'altra banda, en un escenari de debilitat econòmica i deteriorament del mercat laboral, la gent es mostra més reticent a realitzar compres importants, alhora que la recerca del millor preu es torna una pràctica més habitual. Serveis com els de reparació i lloguer poden primar respecte a la compra de nous productes, i les marques blanques es poden convertir en les reines dels supermercats.
Altres activitats que es poden comportar relativament bé són les beneficiades de la instrumentació d'una política econòmica que pretén impulsar la inversió productiva, com la dirigida a infraestructures ferroviàries i a innovació i desenvolupament. Des d'un punt de vista més estructural, la creixent sensibilitat pel medi ambient hauria de beneficiar activitats com les energies alternatives o les dedicades al reciclatge. Així mateix, l'envelliment de la població i el canvi en l'estructura familiar representaran un element de suport als serveis destinats a les persones grans. En fi, aquests són diversos exemples que mostren que dins la foscor hi ha algunes ràfegues de llum.
De totes maneres, encara que hi hagi alguns cavalls que aguantin fins al final de la carrera, no s'evitarà la sensació generalitzada que les coses no acaben de funcionar. L'economia ha adquirit una dinà- mica negativa que ha posat al descobert les seves principals debilitats i la necessitat de redefinir el model de creixement. Potser se'ns estan obrint les portes per començar a fer més bé les coses. Segurament s'hauria d'apostar per sectors amb un clar potencial de creixement, per productes que incorporin un elevat valor afegit i es trobin estretament relacionats amb les noves tecnologies.
Potser només cal ser millors en el que ja érem bons, sense caure en la temptació del negoci fàcil i adaptant-nos als nous temps i les noves necessitats. S'ha d'avançar en termes de competitivitat per garantir un creixement sòlid a mitjà termini. Una tasca que resultarà més fàcil si s'uneixen forces i s'estableix un compromís entre agents econòmics i socials. En qualsevol cas, res ens impedeix mirar amb optimisme al futur menys immediat en un país que, durant més d'una dècada, ha sabut sobreposar-se de forma excel.lent a un entorn canviant.
