dijous, 9 d’abril del 2009

DEFINICIÓ I VISIÓ DEL COLOR

El color és la qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona.

És una sensació produïda pel reflex de la llum en la matèria i transmesa per l’ull al cervell.

Els senyals que rep el cervell i que produeixen en l’ésser humà la impressió del color depenen de l’iluminador emprat, de la superfície acolorida i de la sensibilitat de l’ull.

El color resulta de l’interacció de la llum i la retina. Perquè nosaltres veiem un color és necessari que el feix de llum actuï sobre la retina. Nosaltres entenem la llum com un feix de radiacions i com un fenomen físic mesurable i representable, i la retina com un fenomen físico-químic encara poc conegut. Perquè finalment ens arribi el color és necessari que es produeixi la recepció celebral, fenomen del qual encara no en coneixem gairebé res.

Nosaltres percebem el color gràcies a que els cons, unes cèl•lules fotoreceptores o captadores de llum, juntament amb la resta de cèl•lules de la retina, realitzen un procés de transformació molt complex dels fotons en senyals nerviosos. Aquests senyals nerviosos si que poden ser analitzats pel cervell.

PSICOLOGIA DEL COLOR. Temps d'observació


Hi ha tons que combinats d’una manera especial i vistos durant un temps determinat ens produeixen unes sensacions que anomenem efectes òptics.

Aquests efectes ens poden fer veure coses que no són i canvien la psicologia del color observat.

PSICOLOGIA DEL COLOR. Textura

Anomenem textura a la qualitat o a la naturalesa de la superfície en la qual hi ha pintat el color.
Un color ens pot arribar a semblar diferent segons si al textura de la superfície és rugosa, vellutada, polida, llisa, brillant, transparent,...
La percepció de la textura relaciona els sentits de la vista i el tacte fent que el color d’una superfície estigui totalment lligat a la seva textura.

PSICOLOGIA DEL COLOR. Relacions de superfície

La grandària de la superfície que conté el color també influeix en l’efecte d’aquest.
Es pot reduir el contrast entre els tons canviant la mida de la superfície d’aquell to en relació amb la lluminositat.

PSICOLOGIA DEL COLOR. Relacions cromàtiques

La psicologia d’un to depèn de la semblança o diferència amb els tons que l’envolten.
Si els tons que són propers no tenen gaires diferències i no n’hi ha cap que resalti de manera especial diem que la relació que hi ha entre aquests colors és d’afinitat. Si entre els tons hi ha grans diferències diem que entre els tons hi ha la relació de contrast. Per exemple: un disc groc sobre fons negre sembla més gran que un disc negre del mateix diàmetre sobre fons groc.

PSICOLOGIA DEL COLOR. Introducció

La percepció del color provoca en l’home una sèrie de sentiments i reaccions. La naturalesa d’aquests sentiments o d’aquestes reaccions depèn de diversos factors que es relacionen amb l’experiència personal de cadascú i de l’herència cultural.

Que cada color té un significat ho demostra el fet de les diferents preferències de color segons la personalitat. Aprofitant aquest fenòmen s’han creat els “test-color”, tractats per un computador i aplicats a la diagnosi psicosomàtica i a la psiquiatria.

El color és capaç de fer cambiar l’estat d’ànim d’una persona. Aquest canvi és subjectiu i depèn de uns factors que després esmentaré. Tot i aquesta subjectivitat amb l’ajuda de l’estudi dels “tests-color” s’ha pogut arribar a la conclusió de la seguent relació de colors amb significat:

Vermell:
és un color exitant.
augmenta les funcions vegetatives.
representa el poder.

Verds:
la gama de verds té propietats sedants (sobretot el turquesa).
representa l’atracció

Blaus:
els blaus refreden l’ambient.
representa la calma.
El blau fosc evoca la tranquilitat.


Colors clars:
en general cansen menys.

Violeta:
s’associa amb l’alegria.

Groc:
el groc viu representa el ridicul.
el groc clar representa a la noblesa.
significa la necessitat psíquica d’obrir-se i suscita l’exitació i l’intolerància en els alcoholitzats

Ataronjat:
transforma l’estat d’agitació en exitació.