HISPACK (PACKAGING I TECNOLOGIES DE LA ALIMENTACIÓ)

De l'1 al 15 de maig de 2009, Fira de Barcelona i Alimentaria Exhibitions (empresa organitzadora de la fira Alimentaria) celebrarán simultaniament els salons Hispack i Bta.

L'industria alimentaria és el principal consumidor de maquinaria i de material d'envasat i d'embalatge. Els perfils desl visitants d'Hispack i Bta concideixen. El projecte Hispack & Bta es situa entre les tres primeres fires europees amb oferta global de maquinaria i de materials per l'envasat i embalatge, i de maquinaria i tecnologia per a l'industria alimentaria. En conjunt, es donarà cita a 3.500 empreses, que ocuparán tot el recinta de Gran Via, i s'esperen mes de 60.000 visitants profesionals.

Hi haurà totes les solucions per la cadena de producció alimentaria: des de l'ingredient fins el packaging, passant per la maquinaria de processos i productes alimentaris intermitjos. Hispack i Bra mantindran la seva propia identitat, imatge i organizació, i coordinaran els aspectes comuns de comercialització d'espais i de promoció i activitats.

SUPERFICIE FORESTAL ESPANYOLA

Segons dades de l'ONG ecologista Adena, al nostre país cada vegada hi ha més fusta, però menys boscs.

En el Segon Inventari Forestal Nacional realitzat entre 1986 i 1996 es va comptabilitzar una superfície arborada de 10.625.698 hectàrees, encara que més de la meitat dels boscs té una densitat d'arbratge deficient. Només entre el 10 i el 15% de la superfície forestal pot considerar-se bosc dens, a penes un 3% de la superfície geogràfica espanyola.

Hi ha 105 espècies diferents d'arbres autòctons, però només 80 especies poden formar boscs pròpiament dits: avetars, alzinars, suredes, diversos pinars, savinars, omedes, salzedes, etc.

Moltes espècies de fauna i flora estan lligades exclusivament a algun d'aquests tipus de bosc i la seva supervivència depèn de la continuïtat dels boscs. El negoci de la fusta (inclòs el sector del moble) mou a Espanya més de 1.500 milions d'euros i dóna treball a unes 200.000 persones.

FSC: ACTITUTS DEL CONSUMIDOR QUE PROMOUEN EL SEGELL

En poques ocasions el consumidor pot exercir una postura més activa per promoure actituds ecologistes i sostenibles, més encara quan el mercat se sotmet a les seves preferències.

Unes exigències senzilles han aconseguit, i així ho confirma el Banc Mundial, que per una vegada resulti rendible invertir en ecologia. Requeriments senzills com aquests:
Busqui el segell FSC en els productes de fusta i en els seus derivats (mobles, parquets, tarimes).
Si no el troba, faci una recomanació a la bústia de suggeriments del comerç.
Abans de comprar un producte de fusta, informi's sobre el país d'origen i la gestió forestal que s'hi realitza.

En adquirir productes de fusta (sobretot tropical, tan de moda ara), demani sempre al comerciant una garantia de la legalitat de la fusta extreta.

A més de sol·licitar fusta FSC, premiï amb la seva elecció mobles i altres derivats que procedeixin de la transformació de fusta de boscs espanyols on la gestió forestal sigui correcta.

Informi les persones del seu entorn sobre la problemàtica dels boscs i la importància del consum de productes FSC.

LA CADENA DE VALOR

La distancia mes curta entre 2 punts, és una línia recta. Aquest, que aparentment és un concepte simple, deixa de ser-ho o de semblar-ho, quant intentem aplicar el pensament, al nostre procés productiu, o a qualsevol altre.

La realitat indica que no hi ha moltes línies rectes a les operacions d’impressió, enquadernació i acabats. La necessitat de reduir els temps entre les matèries primes i l’expedició dels productes ha de ser millor entesa, ja que moltes de les eines de les que disposem avui en dia, resulten confuses i incòmodes.

La reducció del lapse de temps entre matèries primeres i entrega, és possible perquè hem permès que una certa quantitat de desaprofitament s’acumuli als nostres processos. Demores, desorganització, temps de maquina perdut, averies, llargs intervals de reparacions, excés d’inventaris i de reprocessos ... són algunes de les activitats que consumeixen temps i recursos financers, per tant, no agreguen valor a la feina que estem imprimint.

Segons un estudi en el que ha col·laborat Rhonda Huskins*, al sector gràfic, a la majoria de les companyies el 90% del temps real de producció, no agrega valor, és desaprofitament.
[*directora de capacitació y consultora del Centro de Pràctiques Lean de PIA/GATF ]

A “Toyota Motor Corporation” empresa en la que el seu sistema de producció, va ser el fonament de la manufactura Lean en la forma com el coneixem, encara treballen avui en dia per reduir el desaprofitament del seu temps de producció.

El nostre repte doncs, ha de ser localitzar el desaprofitament que consumeixen els nostres recursos, de tal forma que puguem treballar per a reduir-los o eliminar-los.

La resposta al repte és el mapa de la cadena de valor. Una cadena de valor, consta d’activitats específiques que es requereixen per a convertir les matèries primes, en productes que arriben a les mans dels aspectants clients. Assumint que el client desitja el producte tan ràpid com sigui possible i que la companyia que l’entrega primer guanya, identificar i optimitzar la cadena de valor, pot brindar grans beneficis.

El mapa s’inicia amb la identificació del producte o la família del producte el qual es va a detallar. Ha de capturar totes les activitats que en l’actualitat estan involucrades en la producció d’un producte, tant les que agreguin valor com les que no ho facin.

Les activitats que agreguen valor, son aquelles necessàries per a agregar valor al producte.

Les activitats que no agreguin valor, són les que s’han d’interpretar com a desaprofitament: excés de producció, esperes, transports, processos innecessaris, moviments excessius, persones subutilitzades, defectes ...

Lo bo del mapa de la cadena de valor es que una vegada s’ha elaborat el mapa de producte, resulta molt facil identificar els processos, pasos i/o materials que no agreguen valor. Per exemple, una feina que es pot fer en 10 minuts, i que es fa en 10 dies, possiblement, en algun moment, es evident que hi ha desaprofitament d’algun recurs.

CERTIFICAT VOLUNTARI (FSC)

Encara que l'FSC no és una imposició oficial o ni cap barrera aranzelària, cada dia més països i empreses es veuen en la necessitat d'acceptar-la per exigències de clients i consumidors, que prefereixen adquirir articles amb la garantia que procedeixin de boscs gestionats de forma adequada.

Així, fins a arribar al mercat, s'ha complit amb les dues línies marcades pel Consell: el certificat de boscs (comprovant aspectes com el sistema de maneig i la seva implementació seguint un conjunt d'estàndards nacionals i internacionals convinguts) i l'anomenada Cadena de Custòdia, procés pel qual la font d'un producte és verificada.

És a dir, el recorregut de la fusta se segueix des del bosc i a través de tots els passos del procés de producció fins que arriba a l'usuari final. Només quan aquest seguiment ha sigut verificat de manera independent el producte pot portar la marca registrada FSC.

EVOLUCIÓ I INVERSIÓ TECNOLÒGICA

Fa temps que les arts gràfiques van deixar de ser un àmbit gairebé artesà per esdevenir un sector industrial altament tecnificat. Els últims anys la introducció de noves tecnologies digitals, la integració dels processos de preimpressió i impressió, l'automatització de treballs, l'aparició de noves tintes i suports han revolucionat els processos productius. Les possibilitats en impressió, personalització i acabats s'han multiplicat.

La transformació tecnològica del sector és permanent. Els llançaments de noves aplicacions, sistemes, fluxos de treball, estan a l'ordre del dia.

Ara per ara, tecnologia, més qualitat i flexibilitat de resposta, és sinònim de competitivitat. Ajudades per les condicions financeres dels últims anys, moltes pimes gràfiques han invertit grans quantitats en la modernització dels seus equips per adequar-se a les noves demandes del mercat.

Al mateix temps, a l'empara de les noves tecnologies, han anat apareixent altres companyies que vinculen la seva activitat al món gràfic –dissenyadors, laboratoris fotogràfics, centres d'impressió ràpida, reprografies, etc.

Aquesta revolució tecnològica no té marxa enrere, per la qual cosa el futur és incert per a les empreses gràfiques tradicionals que no puguin assumir aquest canvi. D'aquí, el cessament d'activitat de nombroses empreses gràfiques els últims anys, així com les operacions de fusió i adquisició de companyies gràfiques per part de grans grups del sector amb la finalitat de diversificar serveis i ampliar mercats.

L'estat de salut del sector gràfic va lligat al creixement de l'economia, i, en aquest cas, a l'augment de la demanda interna, especialment de la inversió publicitària i del material d'envàs i embalatge.

Malgrat això, l'esforç inversor realitzat en tecnologia gràfica ha provocat en aquests últims anys una sobrecapacitat productiva i un augment de la competència sense precedents, on el factor preu marca la diferència. A més, de la tecnologia instal·lada, en ocasions, només s'aprofita aproximadament un 70-75%, moltes vegades per desconeixement o falta de personal qualificat. Aquesta situació desconcerta als empresaris a l'hora de mesurar la rendibilitat de la seva activitat.

FSC, MARCA REGISTRADA

L'etiqueta o marca registrada de l'FSC permet identificar clarament l'origen d'un producte, garantint la seva qualitat i el bon maneig que ha tingut en el procés de producció. A més, incentiva la consciència ambiental sobre el sosteniment i preservació dels recursos naturals, en aquest cas, els boscs.

El Consell desenvolupa procediments de vigilància rigorosos i acredita les agències certificadores a escala mundial que, al seu torn, certifiquin tot tipus de boscs i plantacions mitjançant personal tècnic especialitzat.

Les empreses que aspiren a posseir el Certificat se sotmeten a deu principis, el Decàleg Verd, que comprèn boscs tropicals, temperats, boreals i plantacions forestals. Dins del Decàleg destaca la rellevància dels drets dels pobles indígenes a posseir, usar i organitzar les seves terres, territoris i recursos. Inclou també l'obligatorietat de mantenir o elevar el benestar social i econòmic dels treballadors forestals i de les comunitats locals, i a tenir en compte els beneficis del mateix bosc per assegurar la viabilitat econòmica.

En definitiva, es minimitza l'impacte ambiental, entenent que tot desenvolupament forestal ha de conservar la diversitat biològica i els seus valors associats, recursos d'aigua, sòls i ecosistemes fràgils i únics, a més de paisatges.

Finalment, s'obliga a mantenir els boscos naturals; no talar boscs primaris ni secundaris ben desenvolupats o els llocs de gran importància ambiental, social o cultural. Les plantacions, úniques generadores legítimes de fusta, han de proporcionar beneficis socials i econòmics, al mateix temps que redueixen la pressió sobre els boscs naturals i en promouen la restauració i conservació.

GARANTIA INTERNACIONAL DE RESPECTE ALS BOSCOS

Aproximadament el 28% de la superfície emergida del nostre planeta, la cobreixen els boscs. Les dues terceres parts d'aquesta extensió forestal se sotmeten a l'obtenció de fusta per a la seva venda, per la qual cosa sobre aquesta superfície plana l'amenaça d'una gestió inapropiada o una explotació abusiva i fins i tot il·legal -especialment en fustes tropicals-.

Conscients de la necessitat urgent de protegir els boscs, 25 països van ratificar el 1996 els principis que protegirien el desenvolupament sostenible del sector de la fusta. Va néixer així el Consell d'Administració Forestal (l'FSC), que va crear el que avui coneixem com a Certificat Forestal de la Fusta.

Malgrat que és de compliment voluntari, el certificat forestal ha triomfat al mercat, segons recull un estudi recent encarregat pel Banc Mundial, que conclou que "les empreses que poden demostrar un maneig responsable generen avantatges competitius".

El consumidor és cada vegada més conscient que, sense resultar significativament més cars, els productes acompanyats del logotip de l'arbre respecten el medi ambient i que l'origen de la seva fusta és just.

Al seu torn, l'FSC intenta evitar confusions generades per empreses que promouen els seus productes amb frases com "per cada arbre talat, dos en són plantats": se sap que de 80 afirmacions d'aquest tipus, només tres podrien sustentar-se.