SMED - LLISTA DE COMPROBACIÓ

Una llista de comprovació és un document en el qual s'indiquen totes les passes i els utensilis necessaris per executar l'operació. L'objectiu de la llista és evitar que falti cap peça o eina.

A la llista es pot posar el codi de la peça, el seu nom, el nombre necessari, les seves dimensions i qualsevol altra variable o mesura que es vulgui comprovar.

Més senzill que una llista és una plantilla de comprovació, sobre la qual es tracen els dibuixos de totes les peces i les eines necessàries per a la preparació amb el seu nom corresponent. És un sistema visual per comprovar d’una manera ràpida que no hi falta res, però ocupa un espai inutilitzat durant alguns períodes de temps.

Tant si es tria una opció com l'altra, o totes dues opcions, és molt important que siguin creades específicament per a cada màquina / peça. No és recomanable utilitzar una mateixa llista per a totes les màquines de la fàbrica.

REDUÏR EL CANVI D'UTILLATGES I LA PREPARACIÓ DE MAQUINA

La demanda està canviant. Cada vegada més, les empreses han de respondre a comandes petites i molt variades, a diferència del que s’esdevenia en el passat (gran volum i poques referències). Per respondre correctament a aquests nous requeriments de la demanda, l'empresa ha de ser molt flexible, disposar d'un termini de lliurament curt i tenir un cost de producte baix i competitiu. És a dir, cada cop més, les empreses tenen la necessitat d'afrontar el que s'anomena “producció diversificada”: produccions baixes d'una gran quantitat de referències.

SMED (Single-Minute Exchange of Die) és una tècnica per reduir considerablement el temps de preparació de màquines i de canvi d'utillatges. L'esperit del sistema SMED és aconseguir reduir aquests temps a menys de 10 minuts (traducció de Single-Minute Exchange of Die). Aquesta tècnica va ser desenvolupada per Shigeo Shingo.

L'operació de canvi d'utillatges i preparació de màquina comporta uns temps improductius elevats. El sistema SMED permet reduir força els temps necessaris per fer les operacions de preparació i canvi d'utillatges.

L'aplicació de la filosofia i de les tècniques del sistema SMED serveix per reduir els temps de canvi d'utillatges i de preparació de màquines, cosa que permet a l'empresa:

• reduir els lots
• reduir els costos
• reduir els temps de lliurament

La producció diversificada per si mateixa ha representat un problema, perquè normalment la solució, a fi d'afrontar-la, ha estat la realització de lots petits, cosa que provoca un augment del cost del producte, a causa del nombre més gran de preparacions de màquina que es requereix.

El problema de fabricar lots petits és que el temps de preparació en alguns casos fins i tot pot superar el temps de fabricació del lot. En qualsevol cas, a l'hora de calcular el cost del producte i de definir el termini de lliurament, el cost del temps de preparació amb la màquina aturada s'ha de sumar al cost de fabricar la peça.

Per tant, té una importància cabdal minimitzar al màxim possible aquest temps improductiu de preparació, per la doble conseqüència que comporta: baixada dels costos i reducció del termini de lliurament.

Doncs bé, el sistema SMED el que procura és minimitzar al màxim possible el temps improductiu de preparació.

El sistema SMED està dividit en tres tasques que es realitzen seqüencialment:

• Gestionar les operacions de preparació de màquina.
• Convertir les operacions de preparació improductives en productives.
• Millorar totes les operacions de preparació.

El temps de preparació és elevat a causa de la falta d'utillatges o eines no previstes, defectes els utillatges o les eines, verificacions inadequades, etc., és a dir, a causa de la falta de previsió i organització de tots els elements necessaris, que produeixen retards en les operacions provocant que la màquina estigui aturada.

Abans d'explicar algunes tècniques i exemples del sistema SMED, pot ser d'ajuda aclarir les passes que se segueixen tradicionalment en un procés de preparació de màquines:

1. Preparació del nou procés: ajustatges postprocés, comprovació d'eines, utillatges, etc.
2. Muntatge i desmuntatge d'utillatges, eines, etc.
3. Mides i calibratges
4. Ajustatge de la maquinària al nou procés: proves i ajustatges

D'aquests quatre grups d'accions que es porten a terme, les que requereixen més temps són, d'una banda, la preparació del nou procés i, d'altra banda, l'ajustatge de la maquinària al nou procés.

SMED

La primera tasca que s'ha de fer es crear una llista amb la definició de totes les operacions necessàries per preparar la màquina. Cadascuna de les operacions s'ha de classificar com operació de preparació improductiva o com peració de preparació productiva, segons les següents definicions:

• Les operacions de preparació improductiva són totes les accions de preparació i manteniment d'utillatges i eines i d'ajustatge d'utillatges que es poden fer mentre la màquina està aturada.
• Les operacions de preparació productiva són totes les accions de preparació i manteniment d'utillatges i eines i d'ajustatge d'utillatges que es poden fer mentre la màquina està funcionant, és a dir, produint.

La tasca més important d'aquesta fase és garantir que les operacions classificades a la llista com productives es realitzin realment amb la màquina en marxa. Per aconseguir això, es proposen les següents tres accions molt intuïtives i efectives:

• Utilitzar una llista de comprovació.
• Fer comprovacions funcionals.
• Millorar el transport d'utillatges i eines.

Amb aquestes tres accions de la primera fase del sistema SMED s'acostuma a reduir més del 60% el temps de màquina aturada. Aquesta reducció s'aconsegueix simplement fent les operacions quan toca i pràcticament no requereix inversió.

D'altra banda, cal tenir clarament definides totes les operacions que són productives i totes les que són improductives, per tal de poder aplicar les tècniques de les fases següents del sistema SMED.
• Convertir la preparació improductiva en productiva.
• Millorar totes les operación de preparació

La posada en marxa d'aquestes tècniques ha de ser gradual, d'acord amb els objectius de l'empresa. S'ha de començar amb un canvi de mentalitat per gestionar i organitzar totes les tasques necessàries.

En primer lloc, s'han de posar en pràctica totes les solucions que no requereixin inversió. I en segon lloc, l'empresa ha d'estudiar la rendibilitat i la necessitat de portar a terme les solucions que requereixen inversió.

Una vegada aconseguida la realització de les millores, s'ha de continuar el procés de reducció del temps de màquina aturada mitjançant la millora continuada.

Segurament, per a moltes empreses, reduir el temps de màquina aturada a menys de 10 minuts és innecessari, pel tipus de demanda o pel cost que la millora suposa.

¿CÓM ES LA QUALITAT DE COLOR DEL TEU DIARI?

El concurs International Newspaper Color Quality Club, determina cada 2 anys quines capçaleres es poden contar entre els diaris, amb la màxima qualitat d’impressió en l’àmbit internacional.

Tots els diaris del món poden participar a la competició. Gràcies a les quatre categories diferents de participació, tots els procediments i els materials utilitzats per la impressió de diaris poden prendre part del concurs.

Els anunciants exigents també són una motivació per participar al certamen, ja que l’èxit en la competició garanteix que la producció del periòdic en qüestió s’ajusti a les normes de qualitat reconegudes mundialment. Així el client té la seguretat de que tant la qualitat de la de d’impressió en color com la qualitat del producte en general són elevades i es mantenen de forma constant i provada.

LA RECUPERACIÓ ECONOMICA, I EL LLIBRE BLANC DE CANON

Canon Europa, líder global en tecnologíes d’imatge digital, ha presentat un llibre blanc d’estratègies per definir processos empresarials a la llum de símptomes de recuperació económica que están apreciant de forma paulatina les companyies europees.

El document titulat “Preparados para la recuperación: un enfoque pragmático antes los cambios organitzativos” elaborat per Datamonitor, companyia líder en investigación i anàlisi del mercat, suggereix que una aproximació pragmática i paulatina operacional a les infraestructures tecnológiques pot ser molt més efectiu que una reforma d’arrel.

Detectant els primers “brots verds” de la recuperació económica, el llibre blanc reconeix que les empreses de diversos sectors verticals, encaren canvis molt grans que tenen a veure amb reptes com la creixent globalització, ajustos de regulació i polítiques governamentals que endureixen els impostos, drets laborals o polítiques mediambientals.

En resposta a aquests condicins cada vegada més exigents, les empreses posen sota lupa el control de costos, la eficiencia interna i les seves activitats principals. Malgrat que els empresaris hagin fixat un marc temporal d’objectius a curt i mitjà plaç per sobreviure el declivi econòmic, la sea tasca principal és també la de preveure el retorna al creixement en un futur a mitjà o llarg plaç.

Datamonitor, afirma que l’èxit empresarial depén en gran mesura del nivel de satisfacció de l’usuari; de fet la satisfació i la qualitat de servei, són uns dels punts que més preocupen a les empreses, seguit de la necessitat d’incrementar l’eficiència, millorar les relacions amb els proveïdors, reduïr costos i augmentar els ingresos. Tot aixó apunten que s’ha d’aconseguir amb una infraestructura TI estática; es a dir, les companyies han d’integrar els nous marcs i plataformes al seu sistema TI existent, assegurant una flexibilitat mínima per a posibles actualitzacions amb la finalitat de seguir éssent comptetitius.

Tim Gower, analista Senior de Datamonitor diu: “Al contrari del que poden pensar alguns líders empresarials, la nostra recomenació es pasar per una aproximació paulatina a la revisió de les operacions i práctiques internes. Una visió pragmática i prudent, permet incoporar canis de forma gradual, més que canvis radicals i arriscats. Els responsables que volen transformar les seves infraestructures de forma inmediata, están adoptant una estrategia d’alt risc que pot influïr negativament als fluxes de treball, a més de requerir inversions financeres molt més elevades”

SONIMAGFOTO 09

Sonimagfoto aposta per la tecnologia multimedia a les exposicions. Del 7 a l'11 d'octubre, al recinte de Montjuïc, fotografia, video, música i tecnologia digital, seran esl grans protagonistes de les exposicions.

La tecnologia multimedia, en la que fotografía, vídeo i música es barrejen per crear un nou concepte d'imatge, tindrà un espai reservat a aquesta edició, batejat com Agros. En aquest, es podran veure varies exposicions inédites com "Forced Identity" del fotógraf Pep Bonet, un treball sobre el món dels homosexuals i transexuals d'Honduras que ha obtingut el segon premi World Press Photo. El fotograf Daniel Loewe també preserntara en exclusiva el seu projecte "The Forest Man" un impactant documental sobre un vell hermità que viu a la muntanya de Collserola.

En aquest mateix espai interactiu i multimèdia, es podran veure projectes com el del Col.lectiu Kasua, format per un grup de fotografes, sobre la violencia de gènere; una animació de l'artista Muto basada en la técnica stop motion, o els projectes més destacats d'alguns alumnes de CITM, de l'Universitat Politècnica de Catalunya.

Més enllà d'Agros, el saló aposta per les exposicions de fotògrafs de prestigi; un dels plats forts será "Inshala, the Saud's dream" un treball inèdit del fotógraf Rogres Grasas, que es presenta per primera vegada al món.

PLAGI O COINCIDÈNCIA

El cartell de les Festes de Gràcia es un plagi?

L'estudi que va dissenyar el logo de la Marató de Madrid, denuncia que és una copia, però la guanyadora del concurs de cartells de les festes, reivindica la seva originalitat.

L'estudi Bilateral Studio, exposa que hi ha massa coincidències, i per aixó al seu dia va fer un escrit de denuncia als organitzadors de la Festa, per suposat plagi, suggerint de canviar el cartell.

La autora del segon disseny en fer-se public, Clara Mas, desmenteix rotundament la acusació, afirmant que la seva obra es de febrer de 2008 encara que no s'hagi presentat fins després, i assegura poder demostrar-ho.

La dissenyadora admet que es va queda perplexa quan els organitzadors de les festes li van ensenyar el dissen del logotip de la XXXII Marató de Madrid, que es va celebrar el passat 26 d'abril. Clara admet la semblança, entre ambdós dibuixos, pero insisteix en que ella volia haver presentat el cartell l'any anterior però no hi va arribar a temps.

Diego Mora, de Bilateral Studio, afina que la coincidència és en la forma, en l'execució i en la combinació de colors negres amb colors cálids; ni els colors, ni les lletres ni la posició són la mateixa. Malgrat tot, Mora damet que no pot estar 100% segur de la seva sospita perque si ells han tingut una idea axií, també la ha pogut tenir Clara.

Després d’una reunió celebrada a la seu de la Fundació Festa Major de Gràcia amb la seva autora Clara Mas, BILATERAL Studio (l’estudi barcelonès creador del cartell de la Marató de Madrid 2009) i membres de la fundació, s'arriba a la conclusió de que malgrat existir coincidències entre ambdós cartells, al tractar-se d’esdeveniments d’àmbits i localitzacions diferents, les dues creacions poden coexistir.